Privilegio de Concesión de la Fira de Sant Miquel
El 23 de agosto de 1232, en la ciudad de Lleida, Jaime I concedió a Pedro de Marimón, Ramón Clavell, Bernat Gasch y Juan de Safont, cónsules, el privilegio de la celebración de una feria anual, de una duración de diez días, a partir de la festividad de Sant Miquel.
De ahí el nombre, vigente todavía, de Fira de Sant Miquel. No debe sorprender esta intervención real, dado que actualmente todavía se precisa licencia del gobierno para celebrar una feria. La razón es clara: es necesario regular la oferta, evitar simultaneidad de datos y cuidar su rigor.
En el pasado, la fórmula era un privilegio real. La feria era todo un evento, acudían marchantes y arrieros de todos los lugares y para atraerlos, el privilegio real les garantizaba seguridad personal, aseguraba las mercancías y la protección contra los perturbadores de la paz y los asaltadores de caminos. El privilegio establece que los mercaderes que vengan a la feria no puedan ser detenidos ni encarcelados por deudas ni otros delitos, salvo homicidio, y les otorga guía y protección real.
Actualmente la feria todavía está vigente, aunque no hay semejanza con la del pasado. Pero hay algo que se ha mantenido: sigue siendo lugar de contratación, escaparate de productos y muestra de novedades.
Traducción al catalán de la sinopsis del documento original, un pergamino escrito en latín que se conserva en el Archivo Municipal de Lleida:
“En nom de Déu, sigui per tots coneguts com Nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i del regne de Mallorca, comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller, amb aquesta carta de present, per Nós i els nostres successors, us donem, concedim i aprovem, de manera perpètua, a vosaltres, dilectes i fidels nostres Ramon Clavell, Pere de Marimon, Bernat Guasch i Joan de Safont, cònsols, i a través vostre, a tota la universitat de Lleida, tant als presents com als futurs, fires que celebrareu anualment a la ciutat en qualsevol lloc, dins o fora, que els cònsols i prohoms veieu més convenient. Dites fires se celebraran sempre per la festa de Sant Miquel de setembre, i s’estendran 10 dies continuats a partir d’aquella festa.
Establim, a més, fermament, que qualsevol home, d’allà on sigui, que vingui a les esmentades fires, ja sigui deutor, fiador o malfactor, a excepció dels homicidis, gaudeixi de la nostra protecció i guiatge especial, amb tots els béns i mercaderies que porti fins a la data del seu retorn.
Si algú, però, contravenint aquest nostre estatut i guiatge, s’atrevís a molestar, apoderar-se'n, detenir, impedir, gravar i empenyorar a algú que vingués o romangués a les citades fires, sense ser un homicida, aleshores que sàpiga que caurà sense remei en la ira i indignació nostra, a més de restituir, tanmateix els danys en més del doble i satisfer una multa de mil morabatins.
El que ha estat fet a Lleida, a deu de les calendes de setembre de l’any del Senyor de 1232.
Signe de Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i de Mallorca, i senyor de Montpeller.
En foren testimonis: Pere Cornell, Valesi de Berga, Llop Eiximèn de Llupià, Ramon Berenguer d’Àger, Berenguer de Bellvís, Pere d’Anglesola, Berenguer de Cervera, Bernat d’Aspes, Ramon d’Aspes, Gombau de Ribelles, Arnau de Pradell.
Signe de Guillem Escrivà, qui per manament del senyor rei mitjançant Guillem Rabassa, el seu notari, aquesta carta va escriure, en el lloc, el dia i l’any esmentats”.