Privilegio de Paeria

A finales del siglo XII Pedro I concedía a la ciudad el privilegio de Consolat y por tanto la facultad para poder ordenar, gobernar y defender la ciudad de Lleida. La madurez del régimen municipal llegó el 19 de agosto de 1264 cuando el rey Jaime I expresó a los paers Pedro de Tolosa, Bernardo de San Martín, Aparicio y Bernardo de Agramunt, y a los prohombres y habitantes de la ciudad de Lleida, la voluntad cambiar el término Consulado por el de Paeria.

Este paso, lo da mediante un privilegio conocido como “Privilegi de Concesió de la Paeria”. De hecho, el uso del término paers –del latín paciarii, hombres de paz que deben velar por el mantenimiento del orden y el buen regimiento de la ciudad– ya es conocido antes, e incluso sustituye en algunas ocasiones la propia consideración de cónsules en documentos firmados por Jaume I.

Traducción al catalán de un fragmento del documento:

“Que tothom sàpiga que Nós Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, de Mallorca, València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, per Nós i els nostres successors, per la present escriptura pública, valedora perpètuament i amb tot vigor, us concedim, de ciència certa, i confirmem a vosaltres Pere Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, paers de la ciutat de Lleida, a favor vostre, dels altres prohoms i de tota la Universitat de Lleida, que això estipuleu i rebeu, la Paeria de la ciutat de Lleida i els documents de Consolat, concedits pels nostres predecessors a tots vosaltres i als vostres avantpassats. Consolat que Nós volem, i així ho vàrem concedir als vostres antecessors i a vosaltres, que s’anomenés Paeria.

Aquesta concessió i confirmació us l’atorguem a vosaltres, als altres prohoms i a tota la Universitat de Lleida, pels molts serveis que vosaltres i el conjunt de la universitat m’heu fet i feu de present. I us prometem a vosaltres i als vostres successors i a tota la universitat que així ho sol·liciteu, que atendrem i complirem de bona fe i sense engany totes i cadascuna de les coses referides.”