L'Arxiu de la ciutat
Evolució del tractament arxivístic dels fons conservats a l'Arxiu Municipal.
El primer document que inaugura l'Arxiu Municipal de Lleida és la Carta de Poblament, datada l'any 1150. A partir d'aquest moment, la vida administrativa de la institució forjarà el seu propi fons documental, nucli i puntal de l'existència de l'Arxiu Municipal.
La voluntat d'organitzar aquest fons quedarà reflectida, com a primera notícia escrita, en el llibre de Consells Generals de l’any 1445, en què s'explica que els paers havien fet un inventari dels privilegis de la ciutat.
L'eclosió de volums documentals portà als poders establerts a plantejar-se la necessitat de posar ordre al seu patrimoni documental, i millorar les condicions en l'estatge d'Arxiu. L'any 1599, en la sessió del Consell General de l'1 d'abril, es proposa que sigui contractat un arxiver.
La inquietud per salvaguardar els documents fa que el 1616 es prengui la decisió de fer un armari amb grans calaixos. Creiem que finalment aquest es va construir el 1633, tot i que durant la Guerra dels Segadors, el 1644, acabarà cremat. La documentació serà conservada en una caixa “ab sinch panys y claus”, fins al 1685, en què es construí l'actual Armari de les cinc claus que encara avui es conserva a la sala de consulta de l'Arxiu Municipal.
Al llarg del segle XVIII no tenim notícia de cap actuació arxivística rellevant. Serà durant el segle XIX, amb el desenvolupament de la història positivista i el romanticisme, a més dels corrents nacionalistes, quan es donà un gran impuls als arxius i sorgí la necessitat de posar en ordre la documentació. Es creà la plaça d'arxiver, amb caràcter propi, figura que es complementarà amb la de cronista de la ciutat.
Tingué especial rellevància la figura de l'arxiver cronista Rafael Gras de Esteva, el qual va estar al capdavant de l'Arxiu entre 1893 i 1909, i ens deixà nombrosos instruments arxivístics i estudis històrics. Entre els que destaca, el Catálogo de los privilegios y documentos originales que se conservan en el Archivo reservado de la ciudad de Lérida, publicat per l'Ajuntament de Lleida el 1897.
El segle XX s’inicia amb la renúncia al càrrec d’en Rafael Gras, l'any 1909; des d’aquell moment les funcions d’arxiver són assumides pel secretari general de la Corporació. Són anys de constants canvis de personal, en què ja es posa de manifest la necessitat de destinar un espai adequat per a ubicar l’elevat volum de documentació.