L'Armari de les cinc claus
Armari de 48 calaixos, datat l'any 1686, realitzat per a la conservació de la documentació de l'Ajuntament de Lleida.
La inquietud de protegir els documents generats per la institució municipal lleidatana queda reflectida com a primera notícia escrita en el llibre de Consells Generals de la Paeria de l’any 1445, en què s’explica que els paers havien trobat alguns pergamins que estaven rosegats per les rates. Per aquesta raó los han fet metre en una caxa de la casa on antigament solien star en la qual hi a cinch tancadures, [...] affi que quiscu dels dits pahers tinga sa clau e lo sindich axí matex ne tingue una. Així s’asseguraven que l’accés als esmentats documents quedés limitat a les persones que tenien les claus.
Gràcies a l’inventari dels privilegis que anualment feien els Paers, sabem que el 1633 es construeix un armari nou ab setse calaixos y a la cara de cada hu ab son paper o albaranets que en quiscun calaix dits privilegis ab plechs lligats y ab son senyal lletra y numero estan posat dit armari tancat ab sinc claus.
El 1644 durant la Guerra dels Segadors aquell armari es va cremar, però es va poder salvar la major part de la documentació, que va ser traslladada una altra vegada, a una caixa amb cinc panys.
No serà fins a l’any 1686 en què s’encomana al fuster Anastasi Vidal la construcció de l’armari que ha arribat fins als nostres dies, un nou armari amb 48 calaixos numerats. A l’Arxiu Municipal conservem el testimoni del traspàs de documents de l’antiga caixa al nou armari. El 29 de maig de 1686 es redactà l’inventari en què es faria constar el lloc d’ubicació de cada document dins de l’armari.
El 2012 aquest armari va ser restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, i avui es pot admirar a la sala de consulta de l’Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Lleida.