Arxiu

Fons Ricard Viñes

Viñes amb Ravel i Hélène Jourdan-Morhange el 1923

RICARD VIÑES RODA, Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943.

El fons està format per un total de 1.673 documents. Partitures, programes, cartells, correspondència, fotografies i retalls de premsa.

Als set anys va encetar els seus estudis musicals amb l'organista lleidatà Joaquim Terraza. Als deu anys, però, ja era a Barcelona, deixeble de Joan Baptista Pujol, pianista i formador de pianistes. També rebé classes d'harmonia de Felip Pedrell. Amb només dotze anys guanyà el primer premi de piano de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, cosa que facilità que fos becat per anar a París a rebre lliçons de piano de Charles Wilfried de Bériot, i de composició i harmonia, de Benjamin Godard i Albert Lavignac. Obtingué el Primer Premi del Conservatori de París. Debutà com a concertista el 1895, a la famosa Sala Pleyel; el 1906 fou elegit membre del Consell Superior del Conservatoire. Quan no era de gira (com en el període 1930-1935), vivia a París, si bé no perdé mai el contacte amb Lleida, on tornava per Festa Major. S'establí finalment a Catalunya l'any 1940, possiblement a causa de l'ocupació alemanya de París; morí a Barcelona tres anys més tard. Seguint el seu desig, fou enterrat al Cementiri de Lleida, al costat de la seva mare.

Tingué molt d'èxit com a intèrpret i divulgador de la música contemporània francesa i espanyola, i va fer centenars de concerts: molts a París, però també a força altres països europeus i sud-americans. Donà nombroses primeres audicions: a Maurice Ravel, que sembla que li era molt amic, li estrenà Menuet antique (1898), Jeux d'eau (1902), Pavane pour une infante défunte (1902), Miroirs (1906), i Gaspard de la nuit (1909). Ravel li dedicà dues de les seves obres. Altres autors de qui estrenà peces: Claude Debussy, Erik Satie, Enric Granados, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Frederic Mompou i Déodat de Séverac. Contribuí a difondre la música russa i sud-americana per a piano de començament de segle; en els seus concerts programà obres de Sergei Liapunov, Aleksandr Borodín, Modest Mússorgski, Mili Balakirev, i Nikolai Rimski-Kórsakov, i després de la seva segona gira americana dedicà el seu primer recital parisenc a nombrosos compositors sud-americans com Alberto Wiliams, Carles Pedrell, Juan José Castro, R.Rodríguez, Heitor Villa-Lobos o Pedro Humberto Allende Sarón. A més de Ravel, altres compositors li dedicaren obres, com fou el cas de Séverac, Falla, Mompou, Montsalvatge i Rodrigo.

Foto de X.Goñi

Més enllà de la seva faceta com a intèrpret, compongué obres per a piano i per a cant. Exercí la docència, i alguns dels seus deixebles esdevingueren músics coneguts (Francis Poulenc, Marcelle Meyer o Enriqueta Garreta). Es dedicà a la crítica musical, amb col·laboracions a les revistes Música, Revista Musical de Madrid i Revista Musical Catalana. I escrivia poesia en català, castellà i francès.

En morir, la seva família va heretar el seu arxiu personal. La part més important, 836 peces, va ser adquirida per la universitat de Colorado i es conserva a la Ricardo Viñes Piano Music Collection.

En homenatge al músic, la Paeria de Lleida convoca anualment el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. Diverses tesis doctorals han estudiat la seva obra (Esperanza Berrocal, Manon Bouchard, Nina Gubisch-Viñes). També té una plaça amb el seu nom, segurament la més popular de la ciutat; recentment ha estat remodelada segons projecte de l'arquitecta internacional Benedetta Tagliabue.

  • Programa del concert “Amb veu de banda”. Concert d’homenatge a Ricard Viñes amb motiu del 80è aniversari de la seva mort, a càrrec de la Banda Municipal de Música de Lleida, amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal, celebrat el 22 d’abril de 2023, al passeig de la Rambla Ferran.