Fons Ramon Bellmunt Saura

Fons musical que ingressa a l’Arxiu en dues entregues. La primera va tenir lloc l’any 1996 i la segona al 2024.

L’abril de 2024, va tenir lloc al Saló de Plens del Palau de la Paeria, l’acte de donació a l’Arxiu Municipal del Fons musical Ramon Bellmunt Saura, de mans de la seva filla Maria Josep Bellmunt Curcó i amb la presència del paer en cap Fèlix Larrosa.

El fons conté documentació que ens permet recórrer i descobrir la vida i la trajectòria musical del Sr. Bellmunt, alhora que endinsar-nos en la vida cultural de la Lleida de mitjans del s. XX.

Ramon Bellmunt i Saura (Lleida, 15 de desembre de 1907 – Lleida, 12 de gener de 1999) fou un músic, gestor i pedagog musical, violoncel·lista, saxofonista, banjo i contrabaixista lleidatà format a l’Schola Cantorum de Lleida, entitat musical creada i dirigida pel seu padrí de bateig mossèn Ramon Esteve i Carulla.

Amb tan sols quinze anys, en Ramon Bellmunt i Saura abandonà el Seminari de Lleida i inicià una formació seglar de comerç, però, a finals de l’any 1922, el seu germà Llorenç, que estudiava violoncel a Barcelona, sota el mestratge de Pau Casals, morí de pulmonia i en Ramon heretà l’instrument familiar. Des d’aquell moment es dedicà amb gran intensitat i dedicació, a l’aprenentatge d’aquest, de la mà del mestre mossèn Josep Illa i Gras, sacerdot i músic beneficiat de la Catedral de Lleida.

Debutà com a violoncel·lista, amb divuit anys. Els primers temps exercí com a músic d’acompanyament en les sessions cinematogràfiques de pel·lícules de cinema mut; fet que li va permetre entrar en contacte amb el món teatral de la ciutat i dedicar-se a la gestió de les orquestres del Teatre Principal i del Teatre Victòria de Lleida, on programà concerts i actuacions de múltiples gèneres musicals, com Sarsuela, revista...

Ramon Bellmunt col·laborà amb el Quartet Clàssic Lleida i, posteriorment, l’any 1930, junt amb el mestre Víctor Mateu Moles creà l’Orquestra Filharmònica de Lleida, un projecte ambiciós per l’època el qual, impulsat per l’associació de músics Unió Musical de Lleida i el Sindicat de Músics, agregà fins a 50 mestres. L’agrupació musical va presentar-se al públic en el seu primer concert al Teatre dels Camps Elisis de la ciutat el dia 24 de juny de 1930  i actuà a les Terres de Ponent fins a l’esclat de la guerra civil.

La seva persona destaca també per ser un dels introductors de la música jazz a la ciutat, amb la fundació de l’Orquestrina Ilerda Jazz, de la qual en fou saxofonista, banjo i violoncel·lista. Col·laborà també amb l’Orquestra de Cambra Municipal de Balaguer a partir de 1957 i, posteriorment, amb el Cor Orfeó Balaguerí, així com amb les orquestres Maniàtics del Ritme i Gentelmens of The Jazz, les quals serien conegudes com a "Maniáticos del Ritmo" i "Caballeros del Jazz" després de la guerra civil espanyola.

Durant dècades en Ramon Bellmunt fou membre de la Cobla La Principal de Lleida i donà formació de contrabaix als nous músics que ingressaven a l’entitat.

Durant la guerra civil espanyola, Ramon Bellmunt i Saura, qui formà part de la junta directiva de Joventut Republicana de Lleida el 1936, lluità en el front republicà des d’on marxaria cap a França un cop finalitzada la guerra. En tornar a Espanya fou fet presoner, i mitjançant expedient de depuració fou foragitat de la seva plaça de funcionari municipal com escrivà des de 1933. La qual no recuperaria fins a 1977, passades ja quatre dècades, quan fou amnistiat i reincorporat al seu lloc de treball.

Les circumstàncies polítiques del moment, portaren als músics de la generació de Bellmunt a col·laborar amb les noves agrupacions folklòriques i musicals de l’època, i així fou com va esdevenir membre de la Cobla La Principal de Lleida, en els projectes d’acompanyament musical de “Los Coros y Danzas”, participant en actuacions musicals folklòriques arreu d’Espanya i d’Europa.

Amb l’inici de les emissions de Ràdio Lleida, l’any 1943, formà part del Quintet de corda Ràdio Lleida amb qui intervenia en les emissions regulars de l’emissora.

Com hem vist, al llarg de la seva dilatada carrera fou membre de múltiples agrupacions i entitats i participà activament en la vida cultural de la ciutat. Aquest compromís amb la ciutat feu que l’any 1996, Ramon Bellmunt fes donació a l’Arxiu Municipal de la documentació musical del seu padrí mossèn Ramon Esteve, afusellat el 22 de juliol de 1936, que fou qui l’introduí en el món de la cultura i el coneixement musical.

Dita donació, a partir d’ara unificada amb el fons entregat el 2024, comprenia documents que Ramon Bellmunt i Saura havia custodiat i amagat durant la guerra civil, així com nombrosa documentació històrica i administrativa de l’època i una col·lecció epistolar de música i pedagogia musical amb altres músics com Víctor Mateu Moles o Josep Piñol i Nolla.

En Ramon Bellmunt Saura morí a Lleida el 12 de gener de 1999.