Llibres de Crims

La sèrie documental dels Llibres de Crims, la formen 80 volums, els quals conserven els documents generats per l'actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l'any 1308 fins al 1701.

Aquesta sèrie de documents és una singularitat de l'Arxiu Municipal de Lleida, perquè no és gens habitual en els arxius catalans. On, en canvi, sí que és freqüent trobar-hi la sèrie de llibres de la Cort del Veguer en arxius com Manresa, Terrassa, Puigcerdà, Cervera, Vilafranca del Penedès... però no amb les mateixes característiques dels Llibres de Crims del nostre arxiu, ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.

Aquests llibres ens permeten apropar-nos a la vida quotidiana, en moltes ocasions privada, així com als costums de la Lleida del passat. Ens ofereixen també la possibilitat de realitzar estudis sobre temes tan diversos com la medicina, el dret, la història, la criminologia, la psicologia o la llengua medieval.

És per tot plegat que des de l'Arxiu Municipal i amb la col·laboració de professionals de la restauració s'està duent a terme una important tasca de recuperació d'aquesta sèrie documental.

LA CORT DEL VEGUER DE LLEIDA

Després de la Reconquesta Lleida restà sotmesa a la doble jurisdicció dels comtes de Barcelona i d'Urgell i castlanies dels Montcada i Cervera. Posteriorment, per un acord entre Jaume II i Aurembiaix d'Urgell, passà a ser solament de jurisdicció reial. La Cúria restà unificada en l'autoritat del Batlle, que, en nom del Rei, entenia en qüestions polítiques i civils, i la del Veguer, que ho feia en les judicials. El Veguer, o Regent de Cort, era qui representava l'autoritat reial en la seva demarcació o vegueria, excloses les baronies. En depenien totes les qüestions judicials. Les civils o polítiques eren incumbència del Batlle, a la vegada, administrador de les rendes senyorials. L'any 1192 s'incorporà el comtat del Pallars Jussà a la vegueria de Lleida. Pere II ratificà l'organització institucional dels veguers, a les Corts de Barcelona de 1283.

El Batlle, com el Veguer, ho era per designació reial i la seva autoritat se circumscrivia solament a l'àmbit local.

EL TRIBUNAL DE COLTELLADES

Era el tribunal encarregat de l'administració de justícia, format pel Veguer o Regent de Cort i dos cònsols (després paers), va ser conegut popularment com a Tribunal de Coltellades. La seva competència incloïa la ciutat de Lleida i els pobles de la contribució, a saber: Bell-lloc des del 1320, les Borges d'Urgell i la part reial de Castellots des del 1344 i Almacelles des del 1347.

L'aparició del tribunal no fou espontània, sinó fruit d'unes necessitats socials concretes. Els seus antecedents més llunyans es troben en el paper judicatiu que els monarques varen començar a exercir a l'edat mitjana. Les deliberacions del tribunal es fonamentaven en la interpretació dels Costums o Usatges de Catalunya i dels Costums de Lleida, que representaven el cos de dret local.

Jaume II, el 13 de juny de 1300, signà un privilegi disposant que en les qüestions criminals, aquest tribunal rebés les declaracions del presumpte culpable i testimonis. La finalitat de la norma era la d'aconseguir una garantia més gran d'imparcialitat en la sentència. La comesa d'impartir justícia devia resultar indubtablement laboriosa. El mal es trobava arreu i s'havia de procurar que no surés. Igualment, calia induir la gent a la bondat i ambdues tasques eren massa àmplies.

Així, una magistratura com la de Lleida, que s'arrelava en costums i criteris pròpiament medievals i que estava integrada per les forces vives de la ciutat (els paers i el Veguer), jutjava i portava a terme l'antic ús d'expiació del mal.

Les sentències que han romàs escrites deixen entreveure clarament que allò que era considerat maligne s'havia de redimir com fos mitjançant les penes imposades.