Taula de Canvi i Dipòsits
A finals del segle XVI, la ciutat de Lleida era un nucli comercial important, el qual necessitava de tot un sector que reforcés el treball de mercaders i comerciants. Aquesta tasca, que tradicionalment, l’havien dut a terme els jueus, es ressentí greument després de la seva expulsió l’any 1492.
La inexistència d’un sector bancari comportava que els mercaders haguessin de portar a sobre els diners necessaris per a les seves operacions comercials, fet que suposava un risc considerable en un temps en què el bandolerisme ja havia fet la seva aparició.
La consolidació dels intercanvis comercials es feia necessari, també, la instauració d’una moneda estable i un canvi segur. En aquells moments, existia una moneda catalana, una d’aragonesa, una de valenciana, una altra de castellana... i, fins i tot, una moneda pròpia de Lleida.
Aquesta situació provocà la constitució de la Taula de Canvis i Dipòsits, una institució financera municipal que actuava com a banc, i depenia de la Paeria, creada, a instàncies dels síndics de la ciutat, el 29 de novembre de 1585, gràcies a un privilegi del rei Felip II, amb l’objectiu de rebre dipòsits i, a la vegada, finançar projectes comercials.
Des d’aquell moment, s'autoritzava a paers i prohoms a fundar una veritable banca, que garantís el canvi de moneda i reforcés el sector comercial. Un servei similar al que ja existia a ciutats com Barcelona, Perpinyà i Girona.
La Taula de Canvi i Dipòsits al llarg dels anys generà tres sèries documentals:
- Els Llibres Majors de la Taula de Canvi, on es registraven, distribuïts en comptes, els fets recollits en els manuals.
- Els Manuals, en què s’hi assentaven, per ordre cronològic, tots els fets comptables que s’efectuaven a la taula.
- Els Llibres de "Va y vé", llibre de registre d’entrades i sortides de diners, que eren responsabilitat del caixer.
En total són 112 volums que abasten des de l'any 1589 fins el 1775.