Els Costums de Lleida

A partir del moment en que s’inicia el camí que portà a la configuració de la nostra institució amb la Carta de Poblament (1150) i, posteriorment, amb els privilegis de Consolat (1197) i de la Paeria (1264), i com a conseqüència lògica d’aquell procés, s’anà formant i acumulant un dret consuetudinari propi, així com un volum important d’ordinacions, estatuts, bans municipals, sorgits d’una activa vida urbana que calia ordenar i posar per escrit, a fi d’evitar els freqüents litigis que originaven. Aquesta fou la tasca encomanada al jurista Guillem Botet, l’any 1228, mentre era cònsol de la ciutat, i arrel del seu treball sorgí la compilació de les Consuetudines Ilerdenses, els Costums de Lleida, el codi de caràcter municipal més antic de Catalunya. Tot i que no disposem del manuscrit original del segle XIII, en tenim una còpia a l’Arxiu Municipal de Lleida, que es conserva inserta en l’anomenat Llibre Verd Petit (reg. 1376), del segle XIV. El text de les Consuetudines Ilerdenses ocupa els fulls 69r a 92v. Està escrit amb grafia gòtica librària, amb inicials i caplletres blaves i vermelles amb petites filigranes.

Els Costums ens situen en els orígens del règim municipal i ens mostren un ampli ventall dels problemes als que havien de fer front els lleidatans d’aquell moment per resoldre les qüestions del dia a dia. Així, es tracten tant el règim dotal i la fiscalitat com també els conflictes originats a partir de la venda d’aliments al mercat, de les mesures dels productes, o dels problemes i les obligacions urbanístics, entre d’altres.

Llegim com el mateix Guillem Botet justifica la redacció dels Costums:

Incipiunt Consuetudines civitatis Ilerde.

En el nom del Senyor. En l’any de l’Encarnació del Senyor de 1228, en el temps en què n’eren cònsols Guillem Botet, Guillem de Çagraa, Pere d’Ofegat i Guillem Solsona. Pregat pels meus companys en el Consolat i d’altres ciutadans de Lleida, jo, Guillem Botet, em vaig dedicar a recollir i reunir per escrit en aquesta obreta els diferents i variats costums de la ciutat, per tal d’eliminar qualsevol ocasió de fer mal a aquells que quan el costum els afavoria afirmaven que existia dit costum, però si, en un cas similar, s’utilitzava contra els seus interessos, aleshores negaven el dit costum. Amb això el procés de les causes es retardava amb la prova del costum i els litigants experimentaven importants despeses. Així doncs, volent els nostres ciutadans, barons honrats i discrets, juntament amb els cònsols esmentats contrarestar aquesta malícia, em van suggerir amb els seus precs que escrivís això. I no he recopilat només en aquest opuscle els documents, privilegis i donacions reials, ans també he afegit els bans, sancions, estatuts escrits i no escrits, els costums, usatges, lleis godes i romanes. Accepteu, doncs, venerables conciutadans, aquest petit treball, demanat des de fa temps, de manera que amb la seva lectura siguem més doctes, segons aquella màxima ‘ensenya el savi i serà més savi’.

(AML, Llibre Verd Petit, reg. 1376, foli 81r)