Carta de Poblament

El 24 d’octubre de 1149, la Lleida islàmica es rendia a les tropes feudals dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell, i també als cavallers templers.

El comte de Barcelona i després també el d’Urgell, delegaren la seva autoritat i defensa del territori a dos castlans, un per a cadascun dels comtes. Aquest règim mixt de castlanies, funció que ocuparen les famílies Cervera i Montcada, perdurà fins ben avançat el segle XIII, quan el rei Jaume I aconseguí col·locar el conjunt de la ciutat sota el domini reial.

A partir de la necessitat de regular aquesta situació originada per la conquesta és quan es redactà la Carta de Poblament, el mes de gener de 1150.

Aquest document, atorgat conjuntament pels comtes de Barcelona i d’Urgell, fou, en paraules de l’historiador Josep Lladonosa, l’inici de la vida jurídica d’una ciutat incipient, constituïda per soldats, mercaders, pagesos i menestrals vinguts dels indrets més diversos. Un document que garantia la justícia, l’ordre públic i l’assentament de nous pobladors, que passaven a gaudir d’una situació jurídica favorable i, en principi, exempta d’actuacions arbitràries del poder públic. En definitiva, una Carta adequada a les necessitats dels nous nuclis d’habitants incorporats amb la conquesta de les terres que hom anomena Catalunya Nova.

Amb la Carta de Poblament, a mitjan segle XII, s’iniciava el llarg camí de la història del municipi lleidatà i de les seves institucions.

Restauració del pergamí de la Carta de Poblament de la Ciutat de Lleida