Privilegi de Concessió de la Fira de Sant Miquel
El 23 d’agost de 1232, a la ciutat de Lleida, Jaume I concedí a Pere de Marimon, Ramon Clavell, Bernat Gasch i Joan de Safont, cònsols, el privilegi de la celebració d’una fira anual, d’una durada de deu dies, a partir de la festivitat de Sant Miquel.
D’aquí el nom, vigent encara, de Fira de Sant Miquel. No ha de sorprendre aquesta intervenció reial, atès que actualment encara es precisa llicència del govern per celebrar una fira. La raó és clara: cal regular l’oferta, evitar simultaneïtat de dades i tenir cura del seu rigor.
En el passat, la fórmula era un privilegi reial. La fira era tot un esdeveniment, hi acudien marxants i traginers de tots els indrets i per atreure’ls, el privilegi reial els garantia seguretat personal, assegurava les mercaderies i la protecció contra els pertorbadors de la pau i els assaltadors de camins. El privilegi estableix que els mercaders que vinguin a la fira no puguin ser detinguts ni empresonats per deutes ni altres delictes, excepte homicidi, i els atorga guiatge i protecció reial.
Actualment la fira encara és vigent, tot i que no hi ha semblança amb la del passat. Però hi ha un fet que s'ha mantingut: continua essent lloc de contractació, aparador de productes i mostra de novetats.
Traducció:
Aquesta és la sinopsi del document original, un pergamí escrit en llatí que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida, sobre el naixement de la Fira de Sant Miquel. I el seu contingut és el que segueix:
“En nom de Déu, sigui per tots coneguts com Nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i del regne de Mallorca, comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller, amb aquesta carta de present, per Nós i els nostres successors, us donem, concedim i aprovem, de manera perpètua, a vosaltres, dilectes i fidels nostres Ramon Clavell, Pere de Marimon, Bernat Guasch i Joan de Safont, cònsols, i a través vostre, a tota la universitat de Lleida, tant als presents com als futurs, fires que celebrareu anualment a la ciutat en qualsevol lloc, dins o fora, que els cònsols i prohoms veieu més convenient. Dites fires se celebraran sempre per la festa de Sant Miquel de setembre, i s’estendran 10 dies continuats a partir d’aquella festa.
Establim, a més, fermament, que qualsevol home, d’allà on sigui, que vingui a les esmentades fires, ja sigui deutor, fiador o malfactor, a excepció dels homicidis, gaudeixi de la nostra protecció i guiatge especial, amb tots els béns i mercaderies que porti fins a la data del seu retorn.
Si algú, però, contravenint aquest nostre estatut i guiatge, s’atrevís a molestar, apoderar-se'n, detenir, impedir, gravar i empenyorar a algú que vingués o romangués a les citades fires, sense ser un homicida, aleshores que sàpiga que caurà sense remei en la ira i indignació nostra, a més de restituir, tanmateix els danys en més del doble i satisfer una multa de mil morabatins.
El que ha estat fet a Lleida, a deu de les calendes de setembre de l’any del Senyor de 1232.
Signe de Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó i de Mallorca, i senyor de Montpeller.
En foren testimonis: Pere Cornell, Valesi de Berga, Llop Eiximèn de Llupià, Ramon Berenguer d’Àger, Berenguer de Bellvís, Pere d’Anglesola, Berenguer de Cervera, Bernat d’Aspes, Ramon d’Aspes, Gombau de Ribelles, Arnau de Pradell.
Signe de Guillem Escrivà, qui per manament del senyor rei mitjançant Guillem Rabassa, el seu notari, aquesta carta va escriure, en el lloc, el dia i l’any esmentats”.