Història de La Paeria
Història de l'ajuntament de Lleida, també conegut com Paeria, des de la Carta de Poblament de 1150 fins l'actualitat.
El 24 d’octubre de 1149 la Lleida islàmica es rendia a les tropes feudals dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona, Ermengol VI d'Urgell i dels Templers. La necessitat de regular la nova situació fa que l’any 1150 es redacti la Carta de Poblament, i es garanteix, així, la justícia i l'ordre públic.
Pere I, l’1 d’abril de 1197, concedia a la ciutat el privilegi de Consolat com a forma de govern municipal. A partir d'aquest moment quatre cònsols i vuit prohoms tindran la facultat d'ordenar i governar la ciutat.
L'any 1264, segurament a conseqüència dels pactes de Pau i Treva aprovats en les Corts celebrades al Castell de la Suda el 1214, el rei Jaume I concedia el privilegi de Paeria que ratificava el de Consolat i que significarà un reconeixement de la personalitat jurídica del municipi de Lleida. Quatre paers seran ara els responsables del govern de la ciutat.
Com a conseqüència lògica d'aquest procés, es formava i s'acumulava un dret consuetudinari propi i així com un volum important d'ordinacions i estatuts. És per aquest motiu que el 1228 se li va encomanar la compilació dels Costums de Lleida al jurista i cònsol Guillem Botet, el codi de caràcter municipal més antic de Catalunya que es mantingué vigent fins al 1716.
Justament aquell any, Felip V aplicà el Decret de Nova Planta, de caràcter absolutista i centralista, fet que va provocar la desaparició de la Paeria com a forma específica d’organització municipal, que i no es torna a recuperar fins al període democràtic del segle XX.
