Pergamins
L’Arxiu Municipal de Lleida compta amb una col·lecció de més de 600 documents en suport pergamí que ens permeten descobrir la realitat de la vida ciutadana en època medieval, la qual va conèixer el seu major esplendor en el segle XIV.
L’any 1897 l’Ajuntament de Lleida publicà el Catàlogo de los Privilegios y Documentos originales que se conservan en el archivo de la ciudad de Lérida, a càrrec del cronista-arxiver Rafael Gras d’Esteva. I, cent anys després, el 1997 des de l’Arxiu inicià un projecte de revisió acurada del catàleg de pergamins, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, que culminà en la publicació, l’any 1988, de Pergamins. Catàleg de l’Arxiu Municipal de Lleida, dins de la Col·lecció Guillem Botet.
El pergamí més antic que conserva l’Arxiu Municipal és la Carta de Poblament, de 1150, que Ramon Berenguer IV va atorgar a la ciutat recent conquerida als sarraïns, i amb ell s’obre el llarg camí en la història del municipi. Amb aquest pergamí, del qual es conserven l’original i tres còpies, s’inicia un recorregut documental que s’estén fins l’actualitat i que ens acosta de forma directa a la vida de la Paeria.
Entre els pergamins que podem trobar a l’Arxiu Municipal, destaquen els privilegis i prerrogatives concedits a la ciutat pels monarques de la Corona d’Aragó, com el privilegi de Pere I sobre la creació del Consolat, primer govern local; el de Jaume II concedint a la ciutat de Lleida el privilegi de Paeria; la Concessió de la Fira de Sant Miquel, i molts d’altres que han estat essencials en el desenvolupament de la ciutat al llarg del temps.
Un altre tipus de documents són les butlles pontifícies, emeses per l’autoritat papal, que atorguen indulgències, permisos i concessions diversos, en el llarg període de temps que s’estén entre els anys 1225 i 1889. I, compta també amb pergamins que tracten d’assumptes diversos, quotidians, com actes de compra-venda, notificacions a les autoritats municipals, sentències, àpoques i rebuts, concòrdies, censos, etc. Assumptes que impliquen dues o més parts i que interessava conservar com en el cas dels títols de propietat i negocis similars. Fan referència, doncs, a la vida diària de la ciutat, al seu tràfec comercial, a l’administració de justícia, en definitiva al pols de la societat civil.
La col·lecció de pergamins de l’Arxiu no només ens mostra la vida interna del municipi i de la ciutat, sinó també ens parlen del territori proper que pateix i es beneficia de la proximitat del nucli urbà i, també, el connecten amb una realitat territorial més àmplia que supera fins hi tot les fronteres del país.
Destacar també aquella documentació derivada de la creació i desenvolupament de l’Estudi General de Lleida, el pergamí fundacional del qual fou atorgat pel rei Jaume II, l’1 de setembre de l’any 1300.
