Mapes, plànols i gravats

L’Arxiu Municipal conserva una col·lecció de mapes, plànols i gravats que abraça des de principis del segle XVII fins als anys noranta del s. XX.

El document més antic que conserva aquesta col·lecció de l’Arxiu, està datat l’any 1609 i és un mapa de Catalunya obra de l’artista Joannes Baptista Vrints, que té unes mesures de 480x570 mm. L’autor Jan Baptista Vrients (Joannes Baptista Vrints) (1552-1612), fou un gravador i comerciant de mapes, d’origen belga, que assolí gran celebritat com editor d’atles i cartes geogràfiques. Dit mapa fou publicat a la col·lecció de mapes d’Espanya Theatrum Orbis terrum. On, per primera, vegada s’afegí un mapa de Catalunya, en la rara edició en llengua castellana de l’any 1602, Theatro d’ell orbe de la Tierra. Al dors del mapa s’imprimí l’àmplia descripció de Catalunya que la Diputació del General va encarregar a fra Francisco Diago. La mateixa edició del mapa es va publicar en altres sis edicions: tres en llatí (1603, 1609 i 1612), dues en italià (1608 i 1612) i una segona en castellà el 1612. El que es conserva a l’Arxiu Municipal, sembla ser que, correspondria a la segona edició publicada en llatí l’any 1609.

Destacar els diferents gravats de la ciutat de Lleida que ens permeten descobrir la seva arquitectura i l’evolució de la seva trama urbana, com el gravat de 1720 que ens mostra la ciutat emmurallada, amb el turó de la Seu Vella i envoltada pel riu Segre. O els que ens ofereixen escenes de l’interior de la Seu Vella, al s. XIX.

Conservem també gravats d’altres poblacions de la província, com una sèrie que ens mostra la Cervera del s. XIX, com era el claustre de la Seu d’Urgell o detalls de la ciutat de Solsona, entre d’altres.