Context històric
L'exèrcit franquista feia la seva entrada a la ciutat de Lleida el 3 d'abril de 1938 prenent tot control d'aquesta després de les últimes resistències republicanes. Durant tres dies i tres nits es produí un fort enfrontament entre els dos exèrcits dins la ciutat que deixà milers de morts i ferits de tots dos bàndols i que obligaren les tropes republicanes a replegar-se a l'altra banda del riu Segre. Els republicans feren volar tots els ponts de la ciutat per a assegurar la seva persistència i durant els següents vuit mesos, tot i que el gruix de la ciutat ja estava en poder de l'exèrcit franquista, el front de guerra quedaria dividit pel riu. En el transcurs d'aquells mesos el conflicte no cessà, sotmetent a la població diàriament a un foc creuat entre les dues línies de combat.
El 5 d'abril de 1938, dos dies després de l'entrada de l'exèrcit nacional, prenia possessió el nou govern municipal en forma de gestora provisional i ho feia de la mà del capità d'infanteria Valentín Martin Aguado, que seria l'alcalde-gestor fins a l'abril de 1939. L'Activitat municipal, tot i que d'una manera lenta, es posà en marxa des del primer dia. S’engegà la maquinària per fer que l'Ajuntament iniciés solament amb el secretari, l'arquitecte municipal i els funcionaris que s'havien presentat voluntàriament al consistori, un període que suposaria, igual que a la resta de l'Estat espanyol, l'inici de mes de trenta-cinc anys de dictadura franquista.
La caiguda de Lleida va suposar un gran triomf per l'exèrcit de Franco, ja que fou la primera capital catalana que es rendia i va servir d'assaig per a la implantació de la seva administració que incloïa acabar amb tota reminiscència passada suprimint tota activitat de l'Estat republicà.