Procediment depurador

El procediment de depuració de funcionaris a l’Ajuntament de Lleida va començar el mateix mes d’abril de 1938 seguint les normes de depuració de funcionaris que existien en aquell moment.

L’Ajuntament va fer una crida a la reincorporació dels funcionaris, advertint que els que no es presentessin dins el termini fixat serien donats automàticament de baixa (després de juny de 1939 no es van acceptar retorns). Tots els funcionaris presentats havien de passar pel procés de depuració. Per acord de 3 de juny de 1938 es crea una Comissió especial que havia de tramitar els expedients de depuració dels empleats municipals.

En el moment de presentar-se calia fer una declaració jurada per escrit, on es demanaven un seguit de dades relacionades amb: la situació com a funcionari, l’afiliació política i sindical, les activitats realitzades durant el període de guerra, la premsa de lectura habitual, etc. Aquesta primera declaració s’havia de repetir posteriorment com a interrogatori presencial.

En una segona fase, es demanaven informes a la Delegación de la Falange (FET y de las JONS), a la Comandància de la Guàrdia Civil i al Govern Civil de la Província. Els informes eren sobre les activitats polítiques o sindicals abans i durant la guerra, comportament personal públic i privat, religió, conducta moral, relacions familiars, etc. Els informes no havien de justificar ni documentar res, per tant, podien ser completament arbitraris i subjectius.

L’instructor de l’expedient, basant-se únicament en els informes, formulava un plec de càrrecs o informava que no s’havia trobat cap causa de sanció. L’interessat rebia la comunicació de les acusacions i podia fer un plec de descàrrecs i aportar documentació o testimonis.

Posteriorment, l’instructor formulava una proposta definitiva i, un cop validada per la Comissió especial, es remetia al Ple que resolia si sancionava o deixava lliure de responsabilitats a la persona depurada. Es podia presentar recurs d’alçada al Ministeri de Governació.