Conseqüències a la Paeria
La depuració, com a forma d'exclusió de l'adversari polític i de control ideològic constituí una de les facetes més significatives de la repressió. Fou una forma de coacció que pretenia la submissió total dels treballadors al nou règim mitjançant la penalització o amonestació per motius polítics i sindicals.
El principal objectiu de la depuració era assolir un elevat grau de fidelitat política en tots els escalafons funcionarials. Per una banda, es buscava el càstig de tots aquells empleats contraris a la revolta militar, per una altra, la intimidació dels indecisos i, per descomptat, la promoció de tots aquells addictes al nou règim.
No tan sols serví per reprimir als contraris sinó que va permetre disciplinar al funcionariat i subordinar-lo jeràrquicament, exigint “de facto” l’adhesió incondicional al nou règim. No és casualitat que en l’acta del Ple de 19 de gener de 1940 s’acordés que “... se vería con complacencias por este Consistorio, que los funcionarios depurados, como una prueba de su afección al Movimiento, soliciten ser afiliados en FET y de las JONS”.
Tanmateix, els expedients de depuració també han de ser analitzats des del vessant humà, tenint presents les realitats que els tocà viure als treballadors públics. Funcionaris que després d’haver superat un procés de depuració del tot subjectiu i arbitrari, retornaven al seu lloc de treball, enmig d'un clima estressant i enrarit, amb unes dinàmiques entre els companys molt i molt complicades.
Un dia a dia laboral caracteritzat per l'amenaça constant de poder ser delatats o de rebre qualsevol mena de sanció administrativa si no es mostraven completament fidels i sotmesos a la jerarquia. I, amb uns serveis municipals infradotats de personal, que havien de fer front a la reconstrucció d'una societat de postguerra greument destruïda i unes administracions locals buides de funcions per la via de l'estrangulació de les hisendes locals.
