Fons Serradora Joan Riudor Grífols
El Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols, ingressa a l’Arxiu Municipal a principis de l’any 2020. Aquest és un fons comercial o d’empresa, que conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967, i esdevé un important testimoni de l’acció d’una empresa local sobre el territori que l’envolta.
Tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, exercint com a focus econòmic de tots els municipis que envolten la ciutat. Al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència, per això pren rellevància l’ingrés d’un fons d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.
L’activitat de la serradora de Joan Riudor Grífols s’inicià l’any 1933, proveint de fusta per a la construcció de capses i palets a indústries, majoritàriament del llevant peninsular i servint, també, part de la seva producció a les necessitats de clients locals.
Per poder proveir-se de matèria primera, anualment, els propietaris es traslladaven fins a diverses localitats dels Pirineus per assistir a les subhastes de fusta que es realitzaven en poblacions del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell, on adquirien el material necessari per a la producció de tot un any. Els troncs adquirits eren traslladats fins a Lleida amb camió, i un cop a la ciutat eren emmagatzemats en uns solars contigus a la serradora, ubicada on actualment està l’edifici del c/ Pallars, n. 15, i els terrenys annexos arribaven fins on ara hi ha l’av. Prat de la Riba.
Durant els anys de la Guerra Civil la seva activitat va caure considerablement. Però a partir de 1939, la serradora va anar reprenent, de manera progressiva, la seva activitat, centrant-se principalment en la provisió de material necessari per a la reconstrucció del malmès país. La fusta esdevingué, en aquell moment, un producte de primera demanda per al sector de la construcció; sobretot per a la fabricació de bastides, bigues, teulades, etc.
A finals dels anys cinquanta i fins al seu tancament l’any 1968, la serradora, a poc a poc, anà reduint la seva producció per manca de demanda. El canvi de mètodes constructius i l’aparició de nous materials feu que la fusta fos cada cop menys necessària. Aquest fet afectà greument al sector el qual es veié abocat al tancament o a la reconversió. Les peculiars característiques dels amplis espais i locals d’aquestes indústries, feu que la majoria d’elles es passessin al ram de l’automoció i el pupil·latge de vehicles, que en aquells moments estava vivint una important puixança.
Fitxa d'Arxiu del Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols