Fons Josep Sorigué Vilaseca

Fons que ingressa a l'Arxiu el febrer de 2024.

Fons Josep Sorigué VilasecaEn Julio Sorigué Zamorano entregà a l'Arxiu la documentació del seu avi Josep Sorigué Vilaseca. Aquest fou un mestre que destacà per la seva rellevant tasca pedagògica i per l’edició d’uns llibres pioners per a l’ensenyament de la geometria i la marqueteria.

En Josep Sorigué va néixer a la Pobla de Segur l’any 1876, després d’una incipient carrera militar, el 1906 va obtenir el títol de mestre i inicià la seva carrera com a docent, que el portà per poblacions de Girona i Barcelona.

L’any 1914, mitjançant la permuta de la plaça, s’acostà a Ponent i fou nomenat mestre de l’escola de Bell-lloc d’Urgell. Finalment, el 1923 arribà a Lleida, primer com a mestre de l’escola de l’Almodí, de la pl. Sant Joan i després, i fins a la seva jubilació l’any 1945, a l’Escola de la Beneficència de la Diputació de Lleida. Morí a Lleida el 1953.

La seva figura destaca sobretot per la seva tasca pedagògica, perquè ja a principis del segle XX considerava que l’aprenentatge de la lectura era el fet més rellevant del programa escolar i que la metodologia s’havia de basar per sobre de tot en un aprenentatge actiu, que obligués l’infant a pensar i crear a la vegada.

Amb aquest objectiu, i amb una destacada mentalitat empresarial, l’any 1913 registrà els seus manuals per l’aplicació del seu mètode per a l’ensenyament, al Registre General de la Propietat Intel·lectual. I, el 1916 inicià la seva col·laboració editorial amb el llibreter Ramon Urriza, col·laboració que es mantindria fins als anys trenta, quan evidenciant el seu esperit d’empresari signà un contracte amb l’editorial Salvatella, amb la que feu el salt definitiu, ampliant el radi d’abast de les seves publicacions didàctiques a tot l’Estat.

El Fons Josep Sorigué Vilaseca donat a l’Arxiu de la Ciutat, està integrat per publicacions i documents professionals; pren especial relleu perquè ens ofereix la possibilitat de reconstruir la figura d’un docent, que no tan sols exercí de mestre, sinó que va saber aprofitar el seu esperit empresarial, per millorar la pedagogia i la metodologia a les aules, en uns temps difícils durant els quals va haver de superar una guerra i un expedient de depuració.