Ricard Viñes: més enllà de la música.

Fa unes setmanes va començar l’any d’un dels nostres lleidatans més il·lustres: en Ricard Viñes. Aquest 2025 se celebra el 150è aniversari del seu naixement. L’Arxiu de la Ciutat conserva i gestiona el llegat que el virtuós intèrpret va donar a la ciutat que el va veure néixer. Altrament, també hi ha entitats del municipi que conserva documentació seva i/o relacionada amb el seu temps. Per això, i per celebrar la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Municipal de Lleida, l’Arxiu de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Arxiu Històric de Lleida i el Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida varen fer una taula rodona per parlar de com es gestiona els diferents llegats personals que tenen cada institució i com la documentació que hi ha a cada arxiu, ens pot ajudar a conèixer la societat i els costums de l’època, però tenint com a punt central el llegat de Ricard Viñes.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva una gran part del llegat personal del brillant pianista. El trasllat d’aquesta deixa es va fer en dues fases: la primera l'any 1950, quan es materialitza la primera donació de documents en el que s’inclouen partitures, reconeixements i objectes artístics varis i l’any 1972 que es va fer la segona donació amb més documentació i més objectes personals.

Per la seva banda, el Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida, a través del musicòleg Màrius Bernadó, obté una altra part del fons l’any 2019, format bàsicament per programes de mà, retalls de premsa, fotografies i altra documentació llegada per la mateixa família que encara conservava.

En la taula rodona també es va posar de manifest que per completar el dibuix del poliedre de la vida d’una persona, no sols en serveix la documentació pròpia del llegat sinó que ens podem servir d’altra documentació existent en altres arxius. Per exemple, l’Arxiu Històric de Lleida, la seva responsable ens va explicar que, cercant en el fons del Govern Civil, va poder trobar un salconduit, de l’any 1941, mitjançant el qual, en Ricard Viñes, es podia moure per tot el territori espanyol. En el cas de l’Arxiu de la Diputació, es va localitzar que el pare d’en Ricard Viñes fou funcionari d’aquesta institució, exercint fins a la seva mort, el càrrec d’arxiver de l’entitat. Altrament, en el fons de l’hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, hi podem trobar publicacions del nostre territori, on ens aporta més informació sobre la societat del moment que visqué el mateix Viñes.

Per acabar, es va fer èmfasi en la professió arxivística i es va deixar clar que tenim la responsabilitat de conservar, preservar i difondre la documentació de les nostres entitats i, en aquest cas, posar a l’abast la documentació d’en Ricard Viñes per tal que els investigadors i la societat en general, el puguin conèixer millor.