Arxiu Municipal de Lleida
Esteu aquí: Inici Notícies No els hi podem posar cara, però si noms...

No els hi podem posar cara, però si noms...

Article publicat amb motiu de la festivitat del 8 de març, Dia de la Dona, i que recull exemples extrets dels Llibres de Crims que ens mostren les circumstàncies en què vivien moltes dones entre el segle XIV i el segle XVIII.
No els hi podem posar cara, però si noms...

"...ere una gran mala dona..." (AML Fons Municipal, Llibre de Crims 1482-1483, reg. 823_01)

Si alguna cosa ens permeten els arxius és conèixer el nostre passat a través dels documents originals, partir de la constatació dels fets mitjançant la font primària. L'Arxiu Municipal de Lleida conserva la memòria històrica de la nostra ciutat. Els documents que hi guardem són el testimoni d'un temps passat és cert, però també d'un temps real.

A l'Arxiu conservem una sèrie de llibres coneguts com els Llibres de Crims que compta amb 80 volums escrits entre 1308 i 1701, que recullen un gran nombre de processos judicials ocorreguts a la ciutat de Lleida i als pobles de la contribució, fruit de la competència criminal que gaudia la ciutat de Lleida i que podia jutjar els delictes ocorreguts dins la seva jurisdicció i ho feia a través del Tribunal de Coltellades que era l'encarregat de jutjar-los.

Però aquesta documentació va més enllà del que serien les mateixes deliberacions del dit tribunal, són el reflex de la societat del moment, copsen la vida quotidiana de la Lleida medieval i moderna traslladant-nos amb les seves descripcions a una ciutat molt llunyana en el temps però alhora tan a prop amb el seu relat. Ens acosten als seus costums, a una manera de viure i entendre la família, el treball, les relacions socials, etc. Aquesta sèrie documental, patrimoni de la ciutat, allunyada en moltes ocasions, de les formalitats dels documents més normatius dins l'administració, ens donen l'oportunitat de conèixer esdeveniments i actuacions que altres documents no ens permetrien. Ens acosten a les persones i sobretot donen visibilitat a col·lectius que altres tipus de documents no ens mostrarien.

Els estudis que s'han realitzat sobre dones a partir dels Llibres de Crims reflecteixen les atrocitats viscudes per aquelles dones del passat, no sols la violència exercida vers elles sinó el menyspreu, la ignorància i la barbàrie que moltes solament per la condició de vídua, soltera, jueva, fembra pública, etc. va haver de viure. És cert que ens separen set-cents anys, però els delictes no han canviat gens i la violència exercida a aquelles tampoc. Tot i que ja no es pot fer justícia per elles sí que podem explicar el que van viure i com ho van viure, i com moltes d'elles van ser jutjades injustament pel mateix tribunal i altres ni tan sols van poder ser emparades per aquella justícia tan desigual en condicions.

No hi ha millor homenatge que parlar d'elles. No els hi podem posar cara a aquelles dones, però si noms i d'aquesta manera fer-les present; moltes patiren les conseqüències d'una violència exercida per homes en un món d'homes. En aquell moment algunes de les víctimes ho van poder relatar; com Ermensen que va rebre un seguit de punyalades l'octubre de 1330 del seu propi marit o Esclarmonda agredida pel seu gendre aquell mateix any o Gueraldona ferida al cap, pit i espatlla pel seu agressor perquè no consentí tenir relacions amb aquest el 1382 o Maria que rebé un cop de puny al nas per part d'un hostaler per no vendre-li sal i que no anà més enllà gràcies a l’ajuda d’alguns veïns que la van socorre o Francesca violada pel seu padrastre o Dolceta maltractada, vexada i abusada sexualment pel seu home el febrer de 1383 que l'acusava de què el fill comú no era seu per no ser pel-roig com ell o Violant ferida pel seu home amb un punyal el juliol de 1383 el qual no van jutjar perquè se li va curar la ferida abans de condemnar-lo o Guillamona que hagué d'aguantar com el seu home li pegava per no donar-li descendència el gener de 1393 o Joana cosida a ganivetades pel seu amant després que ella no volgués continuar la relació o Gençor que l'agost de 1398 va rebre una pallissa del seu home per gelosia o Leonor maltractada pel seu home i obligada a prostituir-se. I tantes d'altres que no pogueren contar el que els hi succeí perquè directament foren mortes a mans del seu espòs; com Francesca de Fillac, morta per asfíxia el juliol de 1368 pel seu home, un reputat notari de la ciutat de Lleida, o Saureta morta d'un tall al coll a mans del seu espòs perquè aquest digué que ella li fou infidel, la mateixa sort que va córrer Andreua també morta pel seu marit per considerar que era adultera amb altres homes o Nadala ferida mortalment al cap amb una arma blanca a mans també del seu home per no donar-li els diners que li demanava després d'haver-ho perdut tot en el joc o Pascuala enverinada pel seu home per un atac de gelosia a finals del segle XIV i tantes altres que també els hi podríem posar nom i que malauradament la història les ha silenciat.

Les dones han estat molt poc visibles al llarg de la història. És cert que s'han fet estudis, però en fan falta molt més. Els Llibres de Crims han donat i continuaran donant l'oportunitat de realitzar-ne molts més. Uns llibres que comprenen quatre-cents anys d'història de Lleida no poden ser subestimats tot i que malauradament alguns es troben en un estat deplorable per les vicissituds viscudes al llarg dels segles.

Valdria la pena sensibilitzar a institucions i empreses de la nostra ciutat per poder reparar aquest greuge i contribuir en la restauració d'aquests llibres, molts dels quals els hi cal una actuació urgent per salvar-los del que suposaria una pèrdua irreparable. Com arxivers/eres tenim l'obligació de salvaguardar-los en les millors condicions possibles i si aquests han subsistit fins al nostre temps hem d'assegurar que perdurin per a generacions futures. Una restauració total dels Llibres de Crims suposaria que molts dels dits llibres esdevindria la primera vegada que es podrien obrir i llegir i que ben segur permetrien descobrir detalls desconeguts de la història de la nostra ciutat. Fer-ho possible és qüestió de voluntat, d'aquesta manera estaríem donant la possibilitat de saber més d'aquelles dones desconegudes, aquelles que ara mateix ni tan sols els hi podem posar nom.

 

Iolanda Enjuanes Alzuria
Cap de l’Arxiu Municipal de Lleida

 

Article publicat al diari La Mañana, de 8 de març de 2022


Contactar | Avís legal

Plaça Paeria, 1 - 25007 - Lleida | Tlf 973 700 352 | Fax 973 700 665 | arxiu@paeria.cat
© La Paeria - Ajuntament de Lleida