Arxiu Municipal de Lleida
Esteu aquí: Inici Notícies Mètode per socórrer als ofegats al segle XVIII

Mètode per socórrer als ofegats al segle XVIII

Document conservat a l'arxiu que explica el mètode per salvar als ofegats en les diferents riuades del riu Segre.

Al llarg dels segles el riu Segre s’ha desbordat moltíssimes vegades a conseqüència de grans temporals i riuades. La més recordada pels lleidatans és l’ocorreguda la primera setmana de novembre de 1982. L’anterior pocs eren els que la podien recordar, si no fos per les fotografies que Manuel Herrera i Ges realitzà en el transcurs d’aquella, el 1907. Aquestes son les més conegudes i estudiades, però no les úniques. Josep Lladonosa explicava que entre 1595 i 1617 se succeí un període de 22 anys de riuades gairebé consecutives, les quals fins i tot van modificar notablement la llera del riu. També tenim noticia el 1787 d’una impressionant riuada que arribà a afectar tota la banda d’edificis que van de l’arc del pont fins a la plaça Sant Francesc, incloent el Palau de la Paeria.

Potser per això algú motivat pels ofegaments de persones en les diferents riuades redactà un mètode per salvar-les. El document que es conserva a l’arxiu és un esborrany que no està ni datat ni signat, però que podem suposar que va ser escrit durant la segona meitat del segle XVIII, segurament per un metge o almenys assessorat per una persona doctorada en medicina.

El document comença dient que l’ofegat s’ha de dur a la casa més pròxima del lloc on ha ocorregut el fet “a fin de no dexar perder los restos de vida que pueden existir todavia en él”. El ofegat s’ha de despullar immediatament si va vestit i, en canvi, s’ha de tapar ràpidament si es   troba despullat i col·locar-lo prop d’un foc si és hivern i obrir finestres i airejar l’espai si és estiu. L’han de socórrer un màxim de 6 persones, i aquestes han de repartir-ser les tasques, uns fregues de sal i altres passar-li botelles quadrades amb aigua calenta o vidres calents per les palmes dels peus i de les mans. Durant una estona s’han de seguir fent fregues a l’ofegat, però  aquesta vegada amb “licores espirituales” com el ginebre o l’aiguardent, sobretot per la zona del pit. També diu que a la zona del nas se li ha d’atansar un fulla de tabac per produir l’esternut a l’ofegat. També diu que se li ha de introduir aire per la boca, posant una roba entre la boca del ofegat i la persona que realitza la maniobra. Potser el punt que més crida l’atenció dels mètodes és el que afirma que el fum del tabac introduït per l’anus és un dels remeis més eficaços.

No sabem quin tant per cent de persones sobrevivien gràcies a aquest mètode, el que és segur és que no deixa de ser curiós llegir el seu redactat a dia d’avui, per això quan es llegeix ens hem de traslladar a la Lleida del set-cents per entendre-ho.

Descarrega't i descobreix el document complet!


Contactar | Avís legal

Plaça Paeria, 1 - 25007 - Lleida | Tlf 973 700 352 | Fax 973 700 665 | arxiu@paeria.cat
© La Paeria - Ajuntament de Lleida