Fons municipal
L’Arxiu Municipal de Lleida conserva la documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves funcions. El primer document que es conserva és la carta de poblament de la ciutat, de l’any 1150. A partir d’aquest moment l’arxiu va creixent, especialment a partir del segle XIV, en què la institució municipal pren embranzida. L’estructura i el contingut de l’arxiu seran, doncs, el reflex de les vicissituds que ha sofert la pròpia institució.
Aquell primer document és tot just el que inicia la col·lecció de pergamins de l’AML, que acull documents des del 1150 fins al 1912, i que recull un seguit de privilegis atorgats a la ciutat de Lleida pels diferents monarques, butlles pontifícies i un grup no menys nombrós de matèries diverses (actes de compravenda, àpoques, censos, sentències, etc.).
Una de les sèries més completes és la de les actes dels òrgans de govern de la institució: Consell General, Consell Particular, Prohomenies, Ple, Comissions de Govern, etc., des del 1340 fins a l'actualitat.
A més, l'Arxiu també compta amb nombrosos volums pertanyents al Cadastre (del 1716 al 1849) i altres dedicats a les activitats econòmiques (llibres del racional, del clavari, de propis, del sou del corregidor i altres tipologies de documentació econòmica més modernes).
Es conserva, igualment, la documentació pertanyent a la Taula de Canvi i Dipòsits del període comprès entre els anys 1589 fins al 1775.
Una altra sèrie documental que abasta del segle XIV fins al XVII és la dels llibres de Crims (80 volums), que recullen les vistes de les causes criminals jutjades al Tribunal de Coltellades.
Altres llibres singulars que es conserven a l’AML són:
- Privilegis, statuts e ordinacions de la ciutat de Lleida (Llibre Verd Petit)
- Llibre Vert de la ciutat de Leyda (Llibre Verd Gran)
- Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya
Inventari Fons Històric (1308-1938).
Pel que fa a l’època contemporània, la documentació més voluminosa correspon a les activitats del departament d’Obres i Urbanisme (projectes i llicències d’obres particulars, projectes d’obres municipals d’infraestructures, de rehabilitació, de construcció de nous equipaments, llicències d’instal·lació i obertura d’activitats, etc.) que ens permeten conèixer el creixement urbanístic i l'evolució econòmica de la ciutat.
També es conserva documentació sobre la institució benèfica de la Pia Almoina.
Organització del fons
El contingut, l'estructura i l'organització de l'Arxiu és conseqüència directa de les funcions i activitats desenvolupades per l'Ajuntament al llarg de la seva existència.
El fons documental de l'Arxiu és el resultat de l'acció administrativa de l'Ajuntament en el compliment de les seves funcions. Així doncs, l'estructura del seu fons documental respon a l'organització de la institució que el genera.
Les funcions de l'Ajuntament poden destriar-se en dos grups. D'una banda aquelles que s'adrecen a l'organització i a l'administració dels assumptes interns i, de l'altra aquelles funcions referents als serveis que l'Ajuntament ofereix a la ciutadania, que responen a les competències que la institució assumeix com a pròpies dins l'àmbit de la gestió local.
La documentació corresponent a la gestió general de l’Ajuntament es classifica en els següents apartats:
- Organització i administració
- Gestió de la informació i les comunicacions
- Relacions públiques i externes
- Gestió dels recursos humans
- Gestió dels recursos financers
- Gestió dels recursos mobiliaris
- Gestió dels recursos immobiliaris
- Legislació i assumptes jurídics
Pel que fa a les funcions específiques de l’Ajuntament, d’aquelles competències que li vénen atorgades per la Llei, els grups generals per a la seva classificació són:
- Obres i Urbanisme
- Proveïments
- Sanitat
- Cultura
- Ensenyament
- Assistència social
- Seguretat pública
- Població
I altres que puguin anar apareixent al llarg de la vida de la institució.
Fitxa descripció del Fons Municipal de l'Arxiu Municipal de Lleida.