Seixanta anys de la construcció de les piscines del Parc de les Basses

L'onada de calor que hem viscut aquestes darreres setmanes ha fet que sobrevisquéssim passant les hores en remull en les piscines que en l'actualitat hi ha distribuïdes pels diferents barris de la ciutat.
Fins fa unes dècades, els lleidatans s'havien de desplaçar fins al parc de les Basses d'Alpicat per poder gaudir de l'aigua i d'activitats a l'aire lliure, comptava amb una àmplia zona d'esbarjo amb taules de pícnic i barbacoes que permetia que es gaudís de l'espai durant tot l'any.
L'origen del dit parc es remunta a l'any 1901, quan l'alcalde Costa decidí construir un sistema de basses d'aigua per recollir l'aigua del canal de Pinyana i millorar l'abastiment de la ciutat. Posteriorment, s'hi van plantar un seguit d'arbres amb la intenció de protegir de forma natural l'aigua. Durant el franquisme es construí una escola, un local social i una piscina.
A finals de la dècada dels anys 50 es deixà d'utilitzar les basses com a reserva d'aigua, i l'alcalde Francisco Pons decidí construir-hi unes grans piscines municipals, juntament amb la zona d'esbarjo, els quals foren inaugurats per les autoritats el dia 18 de juliol de 1961. Durant anys es va conèixer com el Parc Alcalde Pons, en honor a qui va promoure la seva construcció.
Com ja hem dit, el Parc de les Basses d'Alpicat esdevingué un dels principals indrets d'esbarjo per a diverses generacions de lleidatans, fins al punt de ser conegut com "la platja de Lleida". Als anys 80 s'amplià i s'hi construí una pista d'atletisme, una escola de jardineria i un càmping.
No obstant això, a mitjans de la dècada del 90, amb la construcció de les piscines als barris, la popularitat del parc minvà gradualment, forçant el tancament de les piscines públiques i causant la degradació general de les instal·lacions i serveis.