Reubicació de l’estàtua de Ricard Viñes al cementiri de Lleida
El passat dia 30 d'octubre al Cementiri de Lleida va tenir lloc l'acte de col·locació de l'estàtua d'en Ricard Viñes, amb motiu del 80è aniversari de la seva mort.
Lleida sempre ha tingut molt present la seva figura i la seva creació musical, recordem que anualment s'hi celebra el Concurs Internacional de Piano. A més forma part de la vida diària dels lleidatans, perquè des de 1947 al centre de la ciutat, en la Zona Alta hi trobem una plaça amb el seu nom, que el juliol de 1971 s'hi inaugurà un monument dedicat a la seva memòria.
Aquest monument en forma de pedestal gegant, realitzat en marbre negre integrava, per la banda que donava a la plaça, un relleu de marbre blanc on es podia veure l'intèrpret assegut davant d'un piano amb uns cortinatges al darrere. Per la part que donava a l'avinguda de Prat de la Riba, es trobava incrustat un escut de la ciutat i damunt una escultura, de cos sencer, que presentava al pianista dempeus portant unes partitures a la mà damunt d'una petita base quadrada. Aquesta figura és la que s'ha instal·lat, a tall de memorial, davant de la seva tomba en el departament de Santa Cecília del cementiri municipal.
Aquests elements decoratius foren retirats de la plaça Ricard Viñes l'any 2008 i no fou fins al 2010, amb la remodelació que en feu l'arquitecta Benedetta Tagliabue, que es reubicaren dos dels elements de l'antic monument; l'escut i el relleu, que actualment es poden veure en l'exterior d'una de les sortides de l'aparcament soterrat.
L'Arxiu Municipal, garant de la memòria de la ciutat, conserva el llegat documental del pianista i en el qual hi podem trobar tota la seva documentació tant personal com professional; correspondència, fotografies, cartells i partitures entre altres documents.
Darrerament, fent recerca en la documentació de l'època, l'Arxiu Municipal ha pogut confirmar que l'escultura, que representava al músic lleidatà, fou realitzada per l'escultor Fèlix Martí Palaus (1912- 2007), especialitzat sobretot en el treball del marbre. Aquest aprengué l'ofici del pare i de l'avi que com ell eren escultors marbristes. Fèlix Martí, a més, fou professor picapedrer de l'escola taller de l'Ajuntament de Lleida durant un temps.