"Libre del Capitol confraria del glorios Sant Jordi dels cavallers y gentils omens de la ciutat de Leyda"

Amb motiu de la festa de Sant Jordi des de l’Arxiu Municipal de Lleida us presentem el "Libre del Capitol confraria del glorios Sant Jordi dels cavallers y gentils omens de la ciutat de Leyda".

El "Libre del Capitol...” és un còdex amb les actes de les assembles dels Cavallers i Gentilhomes de la ciutat, les quals recullen també les intervencions dels forasters convidats. A més, hi trobem els resultats obtinguts pels cavallers en els tornejos i en les justes en què participaven, però hem de dir que no ens han arribat els primers fulls del llibre, on pel que sembla hi constarien les antigues ordinacions de la confraria. El volum té 183 fulls, redactats entre l’any 1553 i l’any 1639 i està relligat amb cobertes de pergamí.

La darreria de l’Edat Mitjana coincidí amb un període de desordre social i econòmic, que comportà la necessitat d’impulsar canvis per reordenar els poders i millorar l’eficàcia de la gestió d’allò públic. Ésser noble o senyor de la terra ja no era l’única adscripció que permetia a les persones l’exercici del poder, calia establir qui era qui dins cada classe social i l’adscripció en agrupacions variades esdevingué la millor manera d’expressar-ho públicament. Els nobles foren els primers en agrupar-se i el 10 d’abril de 1553 els nobles lleidatans instituïren la Confraria del gloriós Senyor Sant Jordi dels cavallers i gentils homens de la ciutat de Leyda, la primera que es creà en territori català. L’acte va tenir lloc a la sala capitular del monestir de la Santíssima Trinitat, situat als afores de Cappont.

Amb la intenció de protegir-se dels canvis socials que els tocava viure, els nobles redactaren uns estatuts al més clàssic estil cavalleresc, seguint les pautes d’allò que s’estava fent en altres ciutats de la Monarquia, adaptades, però, als antics costums lleidatans. Amb tota pompa, luxe i solemnitat, la cerimònia de jurament se celebrà la vigília del sant patró a l’església de Sant Joan, situada al centre neuràlgic de la ciutat. A partir d’aquell moment, el bo i millor de la societat lleidatana i dels seus entorns s’adscriví a la confraria que esdevingué emblema de privilegi social.

La Confraria de Lleida anà evolucionant i any rere any augmentà el nombre de confrares,  així com adaptà ordinacions i en creà de noves. Cal tenir present que la introducció de la insaculació al govern municipal limità el poder arbitrari i complet dels senyors sobre la vida urbana i va fer imprescindible la exhibició de les senyes d’identitat ancestrals per justificar decisions polítiques importants preses en el Consell Municipal; per relacionar-se amb els membres d’altres germandats nobiliàries foranes i per participar en actes protocol·laris reservats a uns pocs. Fou per aquesta constant necessitat de destacar-se socialment sobre de la resta de ciutadans que els confrares atorgaven tanta importància als torneigs que organitzaven i que solien celebrar-se anualment pels volts de Carnestoltes.

El "Libre del Capitol...” finalitza el 13 d’abril de 1639. A mitjan segle XVII, però, la noble germandat entrà en declivi fins al punt que, un cop finida la guerra dels Segadors, ja no es troba constància documental de la seva presència.

L’any 1980 l’Ajuntament de Lleida edità un llibre dedicat al "Libre del Capitol confraria del glorios Sant Jordi dels cavallers y gentils omens de la ciutat de Leyda", amb la transcripció del volum original a càrrec de la sra. Concepción Pérez, en aquell moment arxivera municipal, amb l’anàlisi històric de l’historiador Josep Lladonosa Pujol i amb il·lustracions d’en Miquel Roig Nadal.