La revetlla de Sant Joan al segle XIX: el que ens expliquen els documents

La celebració de la revetlla de Sant Joan a Lleida ha deixat diverses empremtes documentals a l’Arxiu de la Ciutat. A través dels bans municipals i l’hemeroteca de l'època, podem reconstruir com es vivia aquesta festivitat al segle XIX, marcada tant per les restriccions de seguretat com per l’activitat social.

Els documents que conservem que fan menció específica a la revetlla són bans centrats en la prevenció d'incendis, un perill constant en una ciutat rodejada d'horta i collites a punt de segar.

El 22 de juny de 1844, el tinent d’alcalde Joaquim Lopez va emetre un ban prohibint encendre fogueres tant a la ciutat com a l'horta per evitar incendis. L'any 1846, dos anys més tard, el 23 de juny, l'alcalde accidental Mariano Arajol va refermar les prohibicions. No es podien fer fogueres en carrers, places ni cap paratge, ja fos dins del recinte de la capital o a l'horta.

A l'últim quart de segle, trobem un relat més viu i festiu de la nit de Sant Joan. El Cronicón Ilerdense de just passat Sant Joan de 1875 recull l'ambient que es respirava a la ciutat: descriu que la vigília es van encendre les fogueres acostumades i que un "gentío considerable" va recórrer els carrers de Lleida. Malgrat l'aglomeració, no es van registrar accidents destacables, més enllà de la petita alarma que va causar un bromista en llançar un petard a les restes d'una foguera. La festa no es limitava al carrer, i les nits del 23 i el 24 de juny, la societat lleidatana es reunia per celebrar balls i reunions familiars en entitats emblemàtiques de l'època, com la Societat Romea, la de Belles Artes o l'Artesana.

Aquests documents de fa gairebé dos segles, custodiats a l'Arxiu Municipal, ens mostren una festivitat on el foc, el control municipal i les ganes de celebració compartida ja eren els protagonistes.