La processó del Sant Enterrament de Lleida als anys quaranta del segle XX

Aquest any els fidels de Lleida, i de la resta del món, hauran de viure la Setmana Santa d’una manera completament diferent de com marca la tradició. Les circumstàncies s’han imposat i la improbabilitat de sortir al carrer no faran possible que les processons surtin al carrer i es puguin repetir imatges com la fotografia del Fons Municipal de l’Arxiu de la Ciutat, que us presentem a continuació.

En aquesta captura, realitzada pel fotògraf Samuel Farràn, en els anys quaranta del segle XX, es veu el carrer Major durant el pas de la processó del Sant Enterrament. En concret, la podem ubicar al tomb que el carrer Major realitza a l’alçada dels antics magatzems de La Reconquista, poc després d’haver passat per davant del Casino Principal.

Les processons del Sant Enterrament  tradicionalment recreen una part de la Passió o Via Crucis de Jesús de la nit de Divendres Sant. Per aquest motiu aquest ritual està protagonitzat per la imatge de Jesucrist mort dins d’un taüt de vidre i se celebren en silenci sota la llum de la lluna.

La primera constància documental que en tenim a Lleida és de l’any 1607[1], organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang. Al llarg de la seva existència la tasca més coneguda de la Congregació ha estat tenir cura de l’organització de la Processó del Sant Enterrament, tot i que en altres temps també tenia cura de les processons del Trasllat, de l’Agonia i de l’Encontre.

La processó que avui coneixem és de fet substancialment diferent de les primeres que van celebrar-se, ja el 1753 hi ha un canvi radical; s’afegeixen al seguici –que en un principi estava format per encaputxats amb hàbits negres i el Crist Jacent- els armats i una sèrie de “passos” o misteris amb escenes de la Passió.

Fins a la interrupció provocada per les circumstàncies excepcionals d’aquest any, la celebració de la processó arribà - amb dues interrupcions, provocades per la guerra de Successió i per la invasió napoleònica- fins a la II República, que va prohibir les manifestacions religioses al carrer. Després de la Guerra Civil, a la dècada dels quaranta de la passada centúria, la Processó prengué novament revolada, es recuperaren els Armats que estrenaren cuirasses i indumentària i diverses confraries lluïren nous hàbits, guanyant així en solemnitat.

La fotografia que us presentem fou captada en aquest moment de recuperació del ritual, i en ella hi veiem el seguici encapçalat per les autoritats religioses i el Sant Sepulcre acompanyant per la Guàrdia Civil, indici de la forta presència que en aquells moments tenien les “forces de l’ordre”. A continuació els encaputxats amb torxes enceses i, a la llunyania s’aprecien la resta dels misteris amb escenes de la Passió.

[1] SOL, Romà; TORRES, Carme: “L’església de la Puríssima Sang”, Endavant les Atxes, núm. 2, Lleida, 1994, p. 14