La Paeria i la Festa de Santa Cecília

El document que us presentem en aquesta ocasió, és un dels documents més antic conservat a l’Arxiu Municipal referent a la Festa de Santa Cecília, datat el 21 de novembre de 1865, i signat per l’alcalde José Pedro Fontserè.

Aquest és una comunicació de l’alcalde, escrita en castellà, en què aquest recorda als regidors que l’endemà, dia 22, a les 9’30 h han d’assistir a la missa anual que els canonges de la catedral celebraran amb motiu de la festivitat de la patrona de la Paeria. I, donada la solemnitat de l’acte els hi demana “la seva puntual assistència”.

Com cada any, el  dia 22 de novembre se celebra la festa de Santa Cecília, patrona universal de la música i a Lleida patrona de la Paeria i de la Guàrdia Urbana. Una data i una festa que evoca un dels capítols més rellevants de la història de la ciutat.

Cal situar-nos al 12 de maig de 1642, en plena Guerra dels Segadors, quan l’exèrcit francès comandat per Enric Lorena, comte d’Arcourd, assetjà Lleida amb 9.000 homes d’infanteria, 3.000 de cavalleria i 22 peces d’artilleria. La ciutat va ser defensada pel general portuguès Gregorio de Brito, amb tropes castellanes, portugueses, irlandeses i soldats de la mateixa ciutat, uns 4.400 homes, que respongueren amb una ferotge defensa. Els lleidatans patiren molta fam, el “setge de la fam” l’anomenaren, provocant molts morts. Arribat el 4 d’octubre, Brito feu obrir les portes de les muralles i manà els paers que fessin sortir tots els que no eren útils per la lluita: vells, dones i infants. Els paers no obeïren l’ordre, però tot i això van marxar unes 300 persones, dels prop de 3.000 habitants que tenia Lleida aleshores.

El setge durà fins a la nit de Santa Cecília (21 de novembre de 1646). Quan ja els francesos veient la victòria segura i en el moment que els canonges reunits a la Seu en l’ofici coral, cantaven les vespres implorant la seva protecció per l’alliberament de la ciutat, l’exèrcit felipista, comandat pel marquès de Leganés arribà a les portes de Lleida i obligà Harcourt a retirar-se. L’endemà, entrà triomfant en nom de Felip IV a una ciutat desfeta, on de les seves 2.000 cases, tan sols 200 restaren en peu.

Els lleidatans van veure la mà intercessora de la Santa en l’alliberament i el 3 de desembre el Consell General de la Paeria, acordà fer el Vot de: “… celebrar i venerar la festa de dita gloriosa i benaurada Santa Cecília, des d’ara com prenen aquella especial patrona, advocada i protectora nostra i de la Ciutat”. Així és com, amb fidelitat a la tradició, els actuals paers renovaran any rere any el “Vot”, assistint en corporació a l’Ofici que en honor de la Santa se celebrarà a la Catedral Nova, al final del qual es cantarà un Tedèum, complint així el que prescriu el “Vot”.