El pregó del Carnaval de 1980 ingressa a l’Arxiu de la Ciutat

El passat divendres 2 de febrer, en Jaume Aluja Farré, membre de l’Esquella Teatre, feu donació a l’Arxiu del pregó de Carnestoltes de 1980, del que en fou un dels redactors i qui, en el seu dia, donà veu al ninot del Rei Carnestoltes. Amb aquest document es cobreix part del buit que envolta com es va produir la recuperació d’aquesta tradició a la ciutat.

Les cròniques dels diaris de l’època ens expliquen que aquell primer Carnaval va contar amb la participació de les majorettes del Secà de Sant Pere i de la Mariola, i la banda de cornetes i tambors qui junt amb els lleidatans disfressats van recórrer tot el carrer Major fins a l’estació de trens on van rebre al rei Carnestoltes. A la Rambla Ferran el ninot del Carnestoltes, que anava muntat sobre una bicicleta, “llegí” el pregó que des d’ara forma part de l’Arxiu de la Ciutat.

En ell podem llegir com es fa referència a la recuperació de la festa després dels anys d’”exili”, que es perllongà durant tot el franquisme:

Ja soc aquí
l’exili ja s’ha finit
Com que no tinc ni una pesseta
he arribat amb bicicleta.

 La documentació conservada en el Fons Municipal de l’Arxiu ens mostra com la celebració de la festa del Carnaval era una tradició ben arrelada a la ciutat des de feia segles. Bans, edictes, ordenances, anuncis i cartells, entre altres, regulaven i organitzaven els actes i celebracions d’aquells dies de disbauxa i a través d’ells podem conèixer en què consistien i com hi participaven els lleidatans.

A l’Arxiu es conserva un degoteig de documentació sobre aquesta festa fins a principis dels anys trenta del segle XX. I, no serà fins 1980, quan gràcies a les entitats civils de la ciutat es recupera aquesta festivitat, i des d’aleshores any rere any no s’ha deixat de celebrar.

La importància d’aquesta donació no rau en el volum de documentació entregada, sinó en la seva especificitat, perquè en aquest ocasió, un únic document ens permet treure de l’oblit una tradició perduda durant la dictadura franquista, posant de rellevància la importància de la recuperació de les tradicions locals i de la cultura popular com els elements que atorguen identitat a les societats.

Si vols descobrir més sobre el Carnaval de Lleida, pots consultar les notícies següents:

• Ban de l’alcalde Fuster (1860) sobre el comportament dels ciutadans durant els dies de Carnaval
• El cartell del Carnaval de 1918