Commemoració de la restauració del Palau de la Paeria el 1932

A les 11 del matí del dia 14 d’abril de 1932, ara just fa noranta anys, l’alcalde Salustià Estadella inaugurà oficialment les obres de restauració del Palau de la Paeria, que havien obligat a traslladar totes les dependències municipals a l’edifici de la Gota de Llet, per un període de més de 4 anys. Aquesta commemoració coincidí amb la celebració del primer aniversari de la proclamació de la República.

El Palau de la Paeria és la seu de l’Ajuntament de Lleida des de 1383, any en què els paers compraren el vell casalot, que havia estat sempre propietat de la família Sanahüja, des de la construcció a principis del segle XIII. A finals del segle XIV, els paers van veure l’oportunitat de deixar la Paeria Vella, situada al carrer Borràs, avui desaparegut a la zona del Canyeret. Sembla que l’edifici era tan petit que el Consell General s’havia de reunir a l’església de Sant Joan.

A principis del segle XX, el Palau de la Paeria presentava greus problemes estructurals, fins al punt d’haver d’apuntalar la façana medieval de la plaça. Fou aleshores quan davant de l’evident risc d’esfondrament es decidí aixecar una bastida i desmuntar pedra a pedra la façana principal i el pati interior.

Paral·lelament a aquest desmuntatge sorgí la polèmica entorn de la necessitat de reconstrucció o de trasllat de la seu de l’Ajuntament a un nou espai. Finalment, s’optà per reconstruir-lo en el mateix lloc i es va treure a concurs públic el projecte de les obres de restauració l’any 1928 que finalment fou guanyat per l’arquitecte lleidatà Ramon Argilés i Bifet.

En sessió del Ple de 15 de març de 1929 s’aprovà el projecte i començaren les obres del nou consistori. L’any 1930 s’enderrocaren les cases número 1 i 3 del carrer Major amb el propòsit d’ampliar la plaça Paeria. El projecte d’en Ramon Argilés incorporava també la modificació de la façana amb la projecció d’una gran torre i, aprofitant l’ampliació de la plaça, la construcció d’una gran font que no es va arribar a fer mai. També és fruit del seu projecte l’encàrrec de l’esgrafiat obra de Francesc Canyelles i Balagueró que avui dia encara podem contemplar.

Hem de destacar, també, que part de la decoració i dels mobles que avui en dia podem contemplar, a espais com el Saló de Plens i el despatx noble, són obra del mateix Ramon Argilés, i ens mostren les seves grans habilitats com a dibuixant, decorador i dissenyador de mobiliari.

Aquell mateix 14 d’abril de 1932, entre les 15 i les 21 hores, se celebrà una jornada de portes obertes, oferint l’oportunitat als ciutadans de Lleida de visitar lliurement totes les dependències municipals i conèixer de primera mà les millores realitzades en el Palau de la Paeria.

La importància arquitectònica del Palau de la Paeria de Lleida quedà palesa en el Reial decret de 25 de gener de 1980 en què es va declarar l’edifici Monument Històric Nacional.

* Vista de la plaça Paeria, abans de la seva ampliació, amb la bastida publicitària que s'instal·là durant les obres de desmuntatge de la façana medieval.