Com protegir-nos dels efectes de la calor? Acords i mesures preses l’any 1902

En els darrers temps, any rere any, veiem com les temperatures cada estiu s’enfilen més i més amunt, fins a extrems que darrerament són ja força preocupants.

Avui us volem mostrar com, quan encara no es parlava de canvi climàtic, l’augment de les temperatures estivals era un fet que preocupava ja a les autoritats, sobretot en el referent al benestar dels lleidatans.

Documentació conservada a l’Arxiu Municipal evidencia com l’any 1902, ja en el mes d’abril, el Ple, amb previsió, aprovà un seguit de quatre mesures i feia una crida al civisme i a la bona convivència.

1a- La prohibició d'abocar als carrers i places les runes i les escombraries de les cases.
2a- L'ordre que els detritus o els residus siguin transportats als afores de la població, a una distància no inferior a 200 metres de l'última casa del nucli urbà.
3a- Que per la infracció d'aquestes disposicions s'imposin les multes assenyalades a les ordenances municipals, exigint-se sense cap mena de consideració o excepció.
4a- Que, per tal de millorar el servei de neteja pública, s'adquireixi un carro bolquet.

Aquestes propostes mostren com es convidava els ciutadans a adquirir mesures cíviques, davant de la manca de serveis públics com la xarxa de clavegueram i el de recollida i gestió de les escombraries, mentre que la corporació proposa l’adquisició d’un vehicle per poder resoldre, en part, aquest darrer aspecte.

Per altra banda, segons consta en l’informe presentat al Ple per la comissió 2a, es proposava també fer una crida als ciutadans, perquè invertissin en el blanquejament de les façanes dels seus immobles, “Que es convidi i s'exhorte el veïnat a emblanquinar i a millorar l'aspecte exterior dels edificis”.

Aquesta tasca ha estat utilitzada durant segles, especialment en pobles i ciutats de clima càlid, com a mesura higiènica eficaç per ajudar a desinfectar les superfícies, millorar la salubritat dels habitatges i reduir la proliferació de microorganismes, alhora que aportava beneficis tèrmics i contribuïa a la conservació dels immobles.

Lleida s’ha caracteritzat sempre per ser una ciutat de climes extrems, i fa més de cent vint anys els lleidatans ja eren víctimes de les altes temperatures estivals, i no comptaven pas amb els equipaments i refugis climàtics dels que gaudim avui en dia. L’Administració Pública intentava donar resposta i parar el cop amb mesures com les que us acabem de presentar, en un moment en què la presència dels serveis públics era encara força minsa i es feia necessària la cooperació de la ciutadania per garantir uns mínims d’higiene a la via pública.