Com ens havíem de comportar al teatre l’any 1849

En els temps d'aïllament que ens està tocant viure no està gens malament parlar del món de la cultura i la creació en primera persona. Com cada any, el 27 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre, un teatre del qual tots esperem poder tornar a gaudir aviat, omplint les sales de gom a gom.

Amb la voluntat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu de la Ciutat i també, perquè no, d’entreteniment en aquesta ocasió us volem presentar un reglament datat el 18 d'octubre de 1849 i signat per l'alcalde Ramon de Casanovas, en què s'establien les pautes de comportament que havien de tenir tots els espectadors que volien gaudir de les representacions teatrals.

El primer teatre, com a tal, que es coneix a la ciutat de Lleida s'habilità sobre l'antiga església dels Agustins. Aquest orde religiós inicialment establert a Cappont, es traslladà al centre de la ciutat, a la zona del carrer Major prop del carrer Cavallers, a causa del setge de la Guerra dels Segadors. La Reial Ordre d'exclaustració eclesiàstica de 1835 suprimí tots els convents en què no hi hagués almenys dotze religiosos, i això provocà l'abandonament de l'edifici dels Agustins. Aquest fou ràpidament reconvertit en teatre, esdevenint així el primer gran espai de la ciutat destinat a representacions teatrals. És en aquest edifici del c/ Major, avui desaparegut, amb façana també a l'av. Blondel, en què hem de contextualitzar l'aplicació del reglament de 1849.

En el dit document, escrit en castellà, s'indicà que estava prohibit tenir el cap cobert amb barret o gorra un cop s'aixequés el teló. Però en aquelles ocasions en què s'exposés el retrat dels monarques, els caps havien d'estar en tot moment descoberts, encara que el teló estigués abaixat, com a mostra de cortesia i de respecte. A la vegada que recordava a tothom que havia d'assistir a les funcions decorosament vestit.

Establia també que no estava permesa la sol·licitud de repeticions per part del públic. És a dir, estaven completament prohibits allò que avui coneixem popularment com a bisos. I tampoc estava permesa l'entrada a les representacions de persones amb nadons.

Destacar la indicació que dictava "se prohíbe fumar, encender mistos, cerillas y cualquiera otra cosa dentro del teatro; solo sera permitido fumar en la sal que hay en todos los pisos de palcos, cazuela (galliner) y corredores". L'any 1876, malauradament, el teatre fou víctima d'un greu incendi que el deixà completament devastat. Les estructures i el mobiliari en fusta d'aquesta mena d'edificis els convertirien en potencials víctimes d'aquesta mena de catàstrofes.

Esperem retrobar-nos aviat asseguts a platea!

Descarrega't i descobreix el document complet!!!

(transcripció)