HISTÒRIA DE LA PAERIA
El 24 d’octubre de 1149 la Lleida islàmica es rendia a les tropes feudals dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona, Ermengol VI d'Urgell i dels Templers. La necessitat de regular la nova situació fa que l’any 1150 es redacti la Carta de Poblament, i es garanteix, així, la justícia i l'ordre públic.
Pere I, l’1 d’abril de 1197, concedia a la ciutat el privilegi de Consolat com a forma de govern municipal. A partir d'aquest moment quatre cònsols i vuit prohoms tindran la facultat d'ordenar i governar la ciutat.
L'any 1264, segurament a conseqüència dels pactes de Pau i Treva aprovats en les Corts celebrades al Castell de la Suda el 1214, el rei Jaume I concedia el privilegi de Paeria que ratificava el de Consolat i que significarà un reconeixement de la personalitat jurídica del municipi de Lleida. Quatre paers seran ara els responsables del govern de la ciutat.
Com a conseqüència lògica d'aquest procés, es formava i s'acumulava un dret consuetudinari propi i així com un volum important d'ordinacions i estatuts. És per aquest motiu que el 1228 se li va encomanar la compilació dels Costums de Lleida al jurista i cònsol Guillem Botet, el codi de caràcter municipal més antic de Catalunya que es mantingué vigent fins al 1716.
Justament aquell any, Felip V aplicà el Decret de Nova Planta, de caràcter absolutista i centralista, fet que va provocar la desaparició de la Paeria com a forma específica d’organització municipal, que i no es torna a recuperar fins al període democràtic del segle XX.
