Arxiu Municipal de Lleida
Esteu aquí: Inici Història Edifici

El palau de la Paeria

El 1383 els marmessors testamentaris de Pere Sanahuja, senyor de les Borges Blanques, van vendre el gran casal als paers de Lleida per 450 sous, d'aquesta manera l'edifici es va convertir en la nova casa de la ciutat. Fins aleshores, la jove institució municipal estava situada en una casa a la costa de Sant Andreu, coneguda com a Paheria Veylla. Però a causa de la manca d’espai a l’hora de reunir els consellers i havent de celebrar les sessions del Consell General en indrets com l’església de Sant Joan, va sorgir la necessitat de buscar un lloc més gran i adequat i la casa dels Sanahuja era la millor opció.

Una vegada instal·lats al nou edifici, els paers van decidir reformar-lo, tot i que l'edifici primitiu era més petit que l’actual es remodelà per a les funcions bàsiques de l’època. A la planta baixa s'ubicaren les dependències per als oficis municipals, al pati interior, en aquell moment descobert, una escalinata de pedra s’alçava fins a la planta noble que s’adequà per albergar la sala de reunions del Consell General.

Al voltant de 1464, a causa de la guerra de Joan II, l’edifici de la Paeria patí molts desperfectes, és just per això que els fonaments i els contraforts de la banda del riu foren reforçats.

És en la segona meitat del segle XVI que la Paeria adquireix una de les cases veïnes per a la creació, el 1589, de la Taula de Cambi i Deposit de la ciutat de Leida.

Al llarg de la Guerra dels Segadors, 1640-1652, davant del perill que suposava estar a la casa de la Paeria i per tant exposat a l’acció de l'artilleria, els serveis municipals es van veure finalment obligats a un nou trasllat, aquest cop al Palau Episcopal.

Quan al segle XVIII es construí la banqueta i la ciutat guanyà terreny al riu, sorgí l’actual avinguda de Blondel. És en aquell moment que l’edifici va perdre el seu aspecte medieval, es realitzaren nous canvis, s’aprofità per aixecar un nou pis i s'adaptà la façana de la plaça als nous corrents de l’època. En aquell moment es va poder pensar també en una façana posterior.

Així, l’any 1867, l’arquitecte Agapit Lamarca projectà una única façana amb un frontis neoclàssic rematat per l’escut de la ciutat. En la façana cal destacar el llarg balcó que abastava tota la seva longitud d'amplada i en el qual s’obrien cinc portalades d’arcs de mig punt.

Arribats als anys vint, l’estructura del noble edifici es trobava cada cop més debilitada. La façana de la plaça va ser apuntalada a causa de l'aparició d'esquerdes. Finalment, el ple municipal decideix dur a terme el projecte de l’arquitecte Francesc de P. Morera i Gatell i el juliol de 1927 aixecà una bastida per desmuntar i numerar pedra a pedra la façana i el pati romànic, per facilitar l'enderroc i posterior reconstrucció.

Es decideix definitivament reconstruir la Paeria i condicionar el seu interior com a casa de la ciutat. El 1929 s’adjudica el concurs a l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet.

A causa de l’envergadura de les obres, la casa consistorial, una vegada més, es trasllada al dispensari municipal, més conegut com la Gota de la Llet (edifici situat darrere de l’actual estació d’ autobusos).

Coincidint amb la commemoració del primer aniversari de la II República, el 14 d’abril de 1932, l’alcalde Salustià Estadella Arnó inaugurà el Palau de la Paeria reconstruït.

La importància arquitectònica del Palau de la Paeria de Lleida quedà palesa en un reial decret de 25 de gener de 1980 en què l’edifici fou declarat Monument Històric Nacional.

 




Contactar | Avís legal

Plaça Paeria, 1 - 25007 - Lleida | Tlf 973 700 352 | Fax 973 700 665 | arxiu@paeria.cat
© La Paeria - Ajuntament de Lleida